Carmen de Mairena, una icona de Barcelona

La televisió espanyola va viure una nova era a la dècada dels 90, una època en què les cadenes privades van començar a emetre. Per a un país acostumat a dos únics canals, allò ja suposava tota una benedicció. Però si a més, les cadenes apostaven per un contingut molt menys encotillat i políticament correcte que les emissores públiques, la diversió estava assegurada. Des dels seus inicis, Telecinco i Antena 3 es van convertir en cadenes àmplies que buscaven aconseguir la major audiència possible amb programes tant familiars com més picants. Les famoses matxos de la cadena actual de Mediaset són un llegat que molts avui volen oblidar, però que es va mantenir fins no fa tant. Es buscava cridar l’atenció, trencar amb allò establert i treure carnassa i morbositat. El 1997 es va estrenar precisament a Telecinco un late night anomenat Cròniques Marcianes, un programa que marcaria un abans i un després a la televisió nacional, i per a molts, l’inici de la “escombraries”.

I és que a Crónicas Marcianas hi havia debats sobre tota mena de temes polèmics, sempre amb convidats que cridaven més que argumentaven. Tot això assaonat amb striptease, escenes calentes i per a adults o entrevistes a personatges molt estrafolaris. L’expert a aconseguir aquests friquis era Javier Cárdenas, que havia començat la seva carrera amb el seu cunyat Alfonso Arús a Al Ataque, anys abans, a Antena 3. Allà ja va mostrar el seu gust per treure a la llum personatges divertits i de vegades també absurds . A Crónicas Marcianas, el talent de Cárdenas el va portar de banda més fosc, forçant aquestes persones a realitzar tot tipus d’actes vergonyosos. Els friquis estaven de moda a finals dels 90, i la televisió desitjava trobar-los per passar-los per la seva picadora de carn de popularitat. Una de les que més va cridar l’atenció en aquella època va ser Carmen de Mairena, artista trans barcelonina que va aconseguir, amb el temps, convertir-se en tota una icona LGTB. Darrere de les burles habituals cap a la seva persona i del mateix personatge que havia preparat per a la televisió, Carmen ocultava una vida desgraciada i tràgica, en un país que només la va entendre els últims dies.