Moltes persones pensen diàriament que s’estan morint, estan totalment segurs d’això, pateixen de dolors en el cos i exigeixen als seus doctors de capçalera exàmens mèdics, els que al final demostren que no tenen cap malaltia, tot i que el suposat malalt segueix creient que està molt malament. I és que, d’aquesta forma és la que pensa una persona que pateix d’un trastorn hipocondríac, ja que viuen amb una inevitable certesa que la mort els està aguaitant.

Aquest trastorn evidenciat en individus amb personalitat obsessiva, centra l’atenció dels que ho pateixen en el cos, aconseguint experimentar certs símptomes que a la llarga repercuteixen en la qualitat de vida d’aquestes persones. Actualment amb l’accés a la informació sobre la salut, molts hipocondríacs troben una raó més per seguir preocupant-se per malalties que no tenen.

La por excessiva i constant a poder desenvolupar una malaltia

La hipocondria és un trastorn d’ansietat, el qual fa que les persones desenvolupin una por i estiguin preocupades constantment pel seu estat de salut, interpretant qualsevol canvi en el seu organisme com una malaltia molt greu. Aquestes persones viuen estant alerta i controlant cada un dels aspectes del seu cos, necessitant proves mèdiques que els confirmin aquesta malaltia imaginària que creuen tenir.

D’aquesta manera amb la més mínima senyal, cosa que altres persones passarien per alt, en els hipocondríacs es generen les alarmes i comença a aparèixer l’angoixa i l’ansietat, causant un major malestar. Tota aquesta situació empitjora els símptomes en aquestes persones, i en veure que no els fan gaire cas, se senten incompresos.

Quina és la diferència entre preocupar-nos per la salut i la hipocondria?

La salut és un aspecte que preocupa a la majoria de la població, és normal tenir en compte certs dolors o símptomes en el nostre cos, i anar al metge per veure com solucionar aquesta situació. Però quan la preocupació per la salut és prolongada en el temps, genera un elevat malestar i interfereix en la vida d’una persona, és quan podria tractar-se d’un trastorn que hagi de ser tractat per un especialista de salut mental.

En aquest cas l’estrès influeix en aquells que posseeixen el trastorn, generant una preocupació excepcional per cada un dels símptomes que percep en el seu cos, vinculant aquest perill amb el desenvolupament d’una malaltia mortal.

Comportament típic d’una persona hipocondríaca

Una de les característiques més típiques d’un hipocondríac és la d’investigar en excés aquesta suposada malaltia que pateixen, això ho fan buscant a Internet aquests símptomes i les conseqüències que podrien patir. Una altra manera de saber més sobre el que pateixen, és visitar una gran quantitat de doctors o centres de salut a la recerca d’informació que li tranquil·litzi sobre la seva presumpta malaltia.

Els hipocondríacs observen i revisen el seu cos en repetides ocasions, a la recerca d’alguna cosa que considerin estrany. A més, els seus símptomes i la seva malaltia es converteixen en un tema que comparteixen amb les seves persones més properes, demanant ser compresos. En alguns casos aquestes persones es tornen dependents, causant tensions i conflictes en les seves relacions personals.

¿Es pot tractar de forma psicològica aquest tipus de trastorns?

Per a aquest tipus de trastorns és imprescindible un tracte psicològic professional, ja que és necessari que el pacient entengui el que passa. En els casos en què l’angoixa o la depressió es presentin de forma severa es podria intentar combinar el tractament amb medicació prescrita per un psiquiatre.

En l’àmbit psicològic s’ha d’exposar al pacient als símptomes d’una malaltia, perquè pugui observar-los sense necessitat de veure’ls d’una manera negativa, d’aquesta manera podrà aprendre a acceptar sensacions amenaçadores i gestionar les pors que aquestes desperten.